La Casa

La primera referència històrica que trobem del mas Aiguabella es remunta a l’any 1278, quan el cavaller Simó de Tria ven a Blanca, esposa de Guillem Galceràn de Cartellà, el mas Aiguabella, entre d’altres possessions i drets. Guillem Galceràn de Cartellà, senyor d’Hostoles i conegut com el “compte desperta ferro”,  fou líder dels Almogàvers durant la conquesta de Sicília (1282-1302). Després de la pau de Caltabellota (1302) torna a la Vall d’Hostoles, on exerceix amb totes les conseqüències el paper propi de senyor feudal, cosa que comporta multitud de citacions judicials per robatoris, abusos, etc. L’any 1357 Pere El Cerimoniós ven a Guillem Galceràn de Rocabertí, senyor del Castell d’Hostoles i bescompte de Rocabertí, les cases, masos, castells, llocs i parròquies de la vall.

Des d’aquestes primeres i imprecises notícies fins a les inscripcions registrals modernes hi ha un llarg període de 400 anys per investigar.

Les primeres referències registrals “modernes” de la finca Aiguabella daten de 1834 i fan referència al testament de Josep Aiguabella i Carrera que llegava la finca a la seva filla Francisca Aiguabella i Esquena. La segona referència és de 1899 i recull el testament de la mateixa Francisca Aiguabella, atorgat davant el notari Vicente Capdevila. La finca passà després per successió hereditària familiar a mans de Juan Aiguabella i Riera, prevere, Francisca Aiguabella i Sala, i Joan Fluvià i Aiguabella, fins arribar a l’actualitat.

El nom de l’apartament Ca la Sisqueta és en memòria de Francisca Aiguabella i Sala, la iaia Sisqueta. Cal Pi és el nom d’un altre apartament de la finca, aquest dedicat a la memòria de Miquel Fluvià i Vallmajor, espòs de Francisca Aiguabella i Sala i pare de Joan Fluvià i Aiguabella. Miquel Fluvià, el Pi, inicià la reforma de la finca. L’apartament de Ca l’avi Joan vol conservar la memòria de Joan Fluvià i Aiguabella, impulsor i inspirador de la modernització de la finca, a qui li hauria agradat veure-la en el seu estat actual.